brodar camins
2022
Instal·lació; teles de seda i cotó
Brodats i Fotografia
El projecte pretén construir una relació vivencial i emotiva al territori de Cardeña (Córdoba). A través d’una narració d’imatges junt amb la paraula en forma d’instal·lació tèxtil, es comparteixen instants de diàleg amb l’entorn rural des de l’asombro i les memòries oblidades dels avis. Vinculant el brodar amb el caminar, s’obre l’atenció a la cultura del lloc i de la història de les persones, coneixent i sentint cada fet amb el paisatge. D’aquesta manera, es viu un viatge aprenent des de l’experiència íntima per tal de sentir amb més profunditat el món on vivim.
PARAULES CLAU: caminar, admiració, territori rural, memòries, brodar
En començar, reflexiono en primera persona amb relació a la vida de la meva àvia i la transmissió dels seus coneixements. Després m’obro a parlar sobre un territori més ample, coneixent la cultura del lloc des de la quotidianitat de les persones. D’aquesta manera, decideixo viatjar a Andalusia per desenvolupar els impulsos inicials com; descobrir la terra dels avis que, tanmateix, és d’on vinc, compartir moments d’aprenentatge i escolta mutus amb ells, moure’s pel territori rural conscient d’aquell espai, conèixer accions quotidianes de l’entorn i pensar la vivència del viatge com a peça artística.
D’aquests interessos, destaco el fet de facilitar espais de diàleg amb els avis, on a través de l’experiència i la pràctica descobreixo la millor manera d’aprendre dels qui estimo. Partint d’aquest punt, trobo un vincle entre els processos manuals i els conceptes essencials del treball. En especial, amb els tèxtils perquè sempre han estat presents en la família i perquè em transmeten aquell passat oblidat. Igual com ho feia Louise Bourgeois (1911-2010) recordant a la seva mare: «Les meves obres són una reconstrucció del passat. Teixint m’acostava més a ella i al seu record».
Amb aquest projecte continuo treballant amb el format d’arxiu, recopilant informació d’un procés sensible en relació amb un territori concret. De la mateixa manera que vaig desenvolupar-ho amb els projectes Riu de Records (2021) i Instants d’amor (2022), i al llarg de la meva trajectòria més recent al voltant la memòria rural. Aquesta recerca l’experimento des de l’art com a eina de coneixements, creixement i alliberació, on m’ajuda a entendre el meu món interior i exterior com a persona i artista.
En el viatge, deixo sortir aquell sentit de l’asombro anunciat per Rachel Carson (1907-1964), per tal de descobrir noves maneres d’inspiració. Utilitzant el caminar, reflexiono sobre la invisibilització de les belleses naturals del mateix món i les registro amb fotografies. Llavors, algunes d’elles estan impreses sobre tela per transportar el rastre del moment capturat. D’igual manera, es recorden les memòries que no volen quedar en l’oblit, fent participar tots aquells meravellaments plasmats en el text brodat de l’obra final.
Cal mencionar que aquest compartir accions amb altres persones poden ser experimentades des del caminar. Coneixent i sentit la terra des de l’admiració perduda. A mesura que anava avançant el projecte, tant conceptualment com pràcticament, m’he adonat de la despreocupació humana en reconèixer el món on es viu. Desvinculant la rutina de la ciutat amb els mateixos recursos que ens facilita l’entorn. Crec que a l’obra es mostra l’evolució d’aquesta visió utilitzant, després del caminar, la fotografia per registrar aquella atenció cap a allò natural.
El fet d’usar teles que evoquen memòries d’aquell qui l’observa, convida l’espectador a entrar-hi dins. Amb el rastre que tenen les peces tèxtils i amb el dibuix brodat de la paraula, deixo una interpretació oberta perquè l’espectador reflexioni sobre la seva pròpia experiència amb l’entorn. Crec que hi ha prou elements d’identificació perquè es creï un vincle amb l’espectador, encara que la interpretació és molt personal. A cada persona es poden remoure diferents sentiments i sensacions segons les seves pròpies vivències. No obligo a entendre explícitament el que jo vull transmetre, proposo un canvi, una nova mirada de veure el nostre entorn més proper.