Aquesta escultura en fusta, dedicada als avis, és un homenatge a la memòria i al llegat familiar. 

La fusta, matèria viva i arrelada a la natura, esdevé metàfora de la vida com un arbre: des de les arrels que ens expliquen d’on venim fins a les fulles que simbolitzen la continuïtat de la nostra història. L’obra pren la forma d’un llibre, perquè és en la lectura d’aquest relat simbòlic on descobrim qui som. Cada pàgina invisible conté records, vivències i ensenyaments que configuren la nostra identitat, fent-nos conscients que conèixer la nostra pròpia història és essencial per entendre el present i projectar el futur. Aquesta peça escultòrica és, doncs, una invitació a aturar-se, escoltar i llegir la memòria que ens uneix, celebrant el valor dels avis com a guardians d’aquest relat col·lectiu.