Aquest vídeo recull una acció compartida amb els meus quatre avis, realitzada a les dues cases familiars. La peça mostra com, a través de gestos senzills i simbòlics, ells m’ajuden a preparar i intervenir un llenç, col·locant-hi elements carregats de significat personal i col·lectiu.

Les cordes representen el tronc i les arrels de l’arbre familiar, un llinatge que arrela en terres diverses, simbolitzades pels colors de les banderes d’on provenim. Les fulles d’olivera evoquen la terra i l’arrelament; les flors, la bellesa efímera de la vida; els ocells, la llibertat i el pas del temps. Cada objecte i cada gest es converteixen en un pont entre memòria i present, en un teixit que uneix històries i generacions.

Tot i això, el llenç no és el centre de l’obra, sinó l’excusa per viure l’acció compartida: el veritable nucli és el temps compartit amb els avis, la conversa, els records, les històries i fins i tot la dansa espontània amb què tanquem el procés. Aquest vídeo esdevé així una celebració de la vida quotidiana, del vincle familiar i del valor dels moments compartits.